-
Fotografia

Si no tingués aquesta fotografia podria pensar que la meva relació amb aquest home mai va arribar a existir. És l’única prova que en conservo. Va existir? Què va passar, exactament? Mai ho sabrem. I per què saber-ho? Potser mai vam arribar a compartir res. Però tantes emocions que jo vaig viure, Amb ell, per ell… Em…
-
Objectes

Passen els anys i, a mesura que encaro situacions i resolc problemes, tinc por d’oblidar-me qui era, què sentia o què em motivava en un primer moment. Quan era nena, i quan era jove, sentia sovint sentències fatalistes de persones adultes que, amb un convenciment aclaparador, anticipaven el meu futur. Ja sabien què passaria amb…
-
Recordo

Un dels petits records, desenvolupat. Recordo els dies dels meus parts. Cada un diferent de l’altre. Però ambdós, escatològics. Sembla mentida com podem normalitzar una barbàrie d’estrips, descosits, sang i hormones. Amb la segona, em van proposar de veure el moment del part amb un mirall. En veure aquella imatge pròpia d’una pel·lícula de David…
-
Etopeia

No em considero una dona especialment atractiva, però faig patxoca. Procuro arreglar-me i cuidar fins al més petit detall de la meva presència. Presumida amb la roba i les sabates, m’agrada pensar que tinc bon gust, amb una tendència a l’extravagància i les peces singulars. En aquest sentit, prefereixo destacar que passar desapercebuda. Amb vanitat,…
-
Autoretrat

Soc una dona rossa, per bé que ja no són uns cabells tan rossos com abans. Hi ha qui els veu més clars i hi ha qui més foscos, ja castanys. Sigui com sigui, als meus ulls sempre seré rossa, perquè és una característica que va marcar la meva infància, quan tenia els cabells tan…